Manifest:
Aquest any han assassinat 35 dones als Països Catalans (93 al total de l’Estat espanyol).
Dones que no són números, ni casos aïllats sinó dones amb històries, vides que ja no bateguen.
Aquestes morts no es poden tractar de manera aïllada ja que estan fermament recolzades per
un sistema patriarcal que, a més, les propicia. Per unes institucions que no responen, per uns
mitjans de comunicació que deshumanitzen, que victimitzen l’agressor, tractant-lo de malalt i
que no són capaços de parlar d’assassinades enlloc de mortes. En definitiva, per una estructura
social, cultural, política i econòmica que justifica i incentiva el rol de la dona supeditat al de
l’home en tots els àmbits de la vida.
Les assassinades molesten, afecten, ens escandalitzen. Són realitats que creixen i que ens
posen la pell de gallina quan surten a les notícies. Però no són els assassinats les úniques
formes de violència exercides sobre les dones.
La violència masclista es dóna de moltes maneres diverses i en patim les agressions pel sol fet
de ser dona cada dia. Quan tenim por a caminar soles de nit, quan ens assetgen, ens criden
coses, ens converteixen en objectes del mobiliari urbà sobre el qual està permès opinar i, fins i
tot, tocar. Quan se’ns qüestiona la nostra opinió o se’ns interromp per matisar allò que ja
havíem explicat, quan es dubta del nostre criteri per ser emocionals o histèriques. Quan no
s’entén un no per resposta, quan se’ns imposa la maternitat, quan als programes docents no hi
apareixen mai dones, quan se’ns controla amb qui parlem o què fem, quan se’ns obliga a anar
depilades, a estar primes, sense arrugues ni grans… En definitiva, en l’intent de control de cada
decisió de les nostres vides i en el tracte d’objecte de desig sexual que se’ns dóna pel sí de la
societat i que ha arribat a fer creure que les dones no som subjectes de les nostres vides. Així
doncs, l’assassinat és la punta de l’iceberg, la cara visible de la crueltat d’un sistema que és, en
Exigim que aquests assassinats siguin reconeguts com a feminicidis, és a dir, assassinats de
dones per raó de gènere.
Volem ser dones lliures, apoderades, amb referents femenins, amb estima cap al nostre cos,
sentint-nos subjectes de les nostres vides. Ens volem vives, en tots els aspectes, i per
aconseguir-ho cal combatre el patriarcat, en tant que origen i precursor de les mans que ens
assassinen i ens oprimeixen com a dones, així com el capitalisme, que el recolza i l’alimenta
mentre ens oprimeix com a treballadores.
