[Des de tots els racons, el jovent combatem el patriarcat Ens volem vives i amb vides dignes!]

Manifest 25N-Dia Internacional Contra les Violències Masclistes

Aquest any han assassinat 35 dones als Països Catalans. 35 dones que no són números, ni casos aïllats sinó dones amb històries, vides, que ja no bateguen.  Aquestes morts no es poden tractar de manera aïllada ja que estan fermament recolzades per un sistema que, a més, les propicia; per unes institucions que no responen, per uns mitjans de comunicació que deshumanitzen, que victimitzen l’agressor, tractant-lo de malalt i que no són capaços de parlar d’assassinades enlloc de mortes. En definitiva, per una estructura social, cultural, política i econòmica que justifica i incentiva el rol de la dona supeditat al de l’home en tots els àmbits de la vida.

Les assassinades molesten, afecten, ens escandalitzen. Són números que creixen i que ens posen la pell de gallina quan surten a les notícies. Però no són els feminicidis les úniques formes de violència exercides sobre les dones. La violència masclista es dóna de moltes maneres diverses i en patim les agressions pel sol fet de ser dona quasi cada dia. Quan tenim por a caminar soles de nit, quan ens assetgen, ens criden coses, ens converteixen en objectes del mobiliari urbà sobre el qual està permès opinar i, fins i tot, tocar. Quan se’ns qüestiona la nostra opinió o se’ns interromp per matisar allò que ja havíem explicat, quan es dubta del nostre criteri per ser emocionals o histèriques. Quan no s’entén un no per resposta, quan se’ns imposa la maternitat, quan als programes docents no hi apareixen mai dones, quan se’ns controla amb qui parlem o què fem, quan se’ns obliga a anar depilades, a estar primes, sense arrugues ni grans… En definitiva, en l’intent de control de cada decisió de les nostres vides i en el tracte d’objecte de desig sexual que se’ns dóna pel sí de la societat i que ha arribat a fer creure que les dones no som subjectes de les nostres vides. Així doncs, l’assassinat és la punta de l’iceberg, la cara visible de la crueltat d’un sistema que és, en si mateix, violència.

 

Volem ser dones lliures, apoderades, amb referents femenins, amb estima cap al nostre cos, sentint-nos subjectes de les nostres vides. Ens volem vives, en tots els aspectes, i per aconseguir-ho cal combatre el patriarcat, en tant que origen i precursor de les mans que ens assassinen i ens oprimeixen com a dones, així com el capitalisme, que el recolza i l’alimenta mentre ens oprimeix com a treballadores.