[Des de tots els racons, el jovent sem Catalunya Nord, sem Països Catalans]

7 de novembre | Diada de la Catalunya Nord

El 7 de novembre celebrem un cop més la diada de la Catalunya Nord. En commemoració d’una de les dates que ens varen marcar com a país fins avui, recordem la mutilació política de Catalunya amb el Tractat dels Pirineus del 7 de novembre de 1659. En aquells anys, van ser els pactes entre les cases reials de Castella i Aragó i de França els que van decidir, d’esquenes al projecte polític català, sobre la integritat territorial d’aquest. Els monarques espanyol i francès van demostrar ja aleshores, les raons que els movien; la seva fam de poder i la voluntat per mantenir una posició benestant com a regnants va passar per sobre d’una part de la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Avui dia ja han passat més tres segles i tot i que els temps han canviat en molts aspectes, la nostra societat segueix dividida en classes i estats com el francès i l’espanyol que mantenen les seves divisions sobre la nostra nació. Un cop rere altre tornem a comprovar com qui ostenta el poder polític, actua pels seus interessos i a la contra de la majoria de la població, la treballadora, augmentant cada cop més les injustícies socials. Al 1659 varen escapçar políticament Catalunya, però no ho van aconseguir fer en cap més sentit perquè la memòria catalana s’ha mantingut en vida. Les reformes territorials franceses i espanyoles no han aconseguit esborrar-nos del mapa. Amb anys i segles de subjugació política al darrere, el poble català ha pres consciència i s’està despertant. Mostra d’això n’és la celebració d’aquesta diada. La flama s’ha mantingut encesa, i avui, les reivindicacions per la llengua i la cultura pròpies son creixents; amb aquestes, han nascut les reivindicacions polítiques que apunten cap a la consolidació nacional catalana.

12188994_1056512607712322_1636955981027522264_n

El jovent de tots els racons hem de ser conscients del moment històric que està vivint la nostra nació i del paper revolucionari que hem de tenir-hi. Avui i sempre ens mantenim al costat del nostre poble català treballant per el creixement la consciència sobre les injustícies nacionals, socials i de gènere que pateix i l’organització contra aquestes. La nostra memòria ens ha mantingut amb vida arreu del territori dels Països Catalans, i ha estat gràcies a l’organització i la lluita de moltes persones que podem continuar el camí cap a la independència, el socialisme i la superació del patriarcat. Per això diem que sem Catalunya i que sem Països Catalans!

Que visqui la terra lliure!