[Des de tots els racons, el jovent contra l’imperialisme espanyol!]

L’estat espanyol fa mostra un any més del caràcter del seu pla de construcció nacional amb la celebració del “Día de la Hispanidad”, festa nacional d’Espanya segons aquest. Aquest a diada, ubicada al calendari en commemoració del suposat descobriment del continent americà per part de Cristòfor Colom en nom de l’imperi espanyol suposa, segons la versió oficial, el primer contacte del continent europeu amb l’americà i el creixement i extensió de la nació espanyola arreu del món. En cap moment, en aquesta celebració, s’apel·la a la memòria viva del que va suposar aquest “descobriment”. Des del moment en que el Regne d’Espanya arribà a Amèrica, inicià, en competència amb d’altres potències imperials europees, un procés de sotmetiment de les seves terres i els seus pobles. Segles després d’aquest descobriment, de l’esclavització massificada de la població, la matança, l’assetjament i el maltractament físic i psicològic com a mètodes repressius, l’atac flagrant a la cultura, la religió i els costums dels pobles que hi habitaven, de les guerres per les llibertats nacionals i socials que aquests emprengueren, i del desgavell econòmic i polític que les forces imperials segueixen imposant sobre el continent, les cicatrius d’aquesta intrusió espanyola segueixen sent vigents.

El fet que s’amaguin un cop més la mort, la submissió dels pobles i la destrucció de les cultures i els pobles darrera d’un mur de discursiva oficial que invisibilitza aquests fets és una mostra del cinisme amb que el regne espanyol tracta als pobles que sotmet. Amb els seus mecanismes, l’estat mira de crear la seva versió, però com a pobles, tant a Amèrica com a la península, la memòria ens ha mantingut vius i coneixem la ominosa realitat del nostre passat i del nostre present.

La història del nostre poble, com la de tots, l’ha de construir el poble, i per això, l’única via per a avançar en aquesta, és la del trencament del jou que ens manté sotmesos l’estat espanyol. La nostra raó per a creure això no és arbitrària, ans al contrari; i és que el caràcter del regne d’Espanya, des de la seva formació ve marcat per els interessos de les elits extractives i aristocràtiques unides per la seva perpetuació en la posició dominant. En els últims mesos hem vist, a més, com les ofensives centralistes espanyoles creixen contràries a la voluntat del nostre poble d’expressar-se i d’assolir les regnes del seu futur. La nostra lluita de construcció i alliberament nacional, per contra, neix sota aquesta opressió i assoleix un caràcter crític i superador de tota mena de desigualtat cultural, social, de gènere.

Aquests dies, en front de la reafirmació espanyolista del caràcter d’aquest regne, que ens fa recordar els temps de dictadures feixistes, i els atacs feixistes que no han deixat de succeir sota la protecció de l’estat, reivindiquem un cop més la lluita de l’antifeixisme, que també és la nostra lluita.
Mai celebrarem ni veurem els valors positius de la conquesta i el sotmetiment de pobles i cultures, ni a la nostra terra, ni a Amèrica, ni enlloc. Per això tenim clara la nostra posició. El 12 d’octubre no tenim RES A CELEBRAR!